La señal

Aquest és el segon llarg de William Eubank després de Love. Comença com una aventura més o menys adolescent, amb un grupet de nois a la recerca d’un hacker que els desafia, i pretén esdevenir una gran metàfora sobre la vida alienígena, les realitats virtuals, els mons paraŀlels, i no sé quantes coses més. Però no, no és l’ambició el que transforma La señal en una pel·lícula confusa i absurda, sinó la mandra amb què explica una història que mereixia, per la seva inversemblança, una lògica narrativa contundent. Molt al contrari, tot es resol amb diàlegs impossibles i ridículs, i uns girs narratius que traspassen les línies del que és suportable. Només hi ha un moment, el de l’alliberament, amb ganxo. Però dura poc.