Lobos de arga

No és aquesta la típica barreja entre humor i horror, entre comèdia i pel·lícula de por. El film de Martínez Moreno 'Lobos de Arga' té més pretensions. D’una banda, el terror vol adquirir certa credibilitat mitjançant l’ambientació en un poble perdut sotmès a una maledicció i la cura en els efectes especials. D’una altra, el riure pretén fugir de l’astracanada per endinsar-se en un terreny més 'cool', amb actors com Gorka Otxoa o Carlos Areces. El resultat final, però, passa per sobre d’aquestes intencions i cau en la més rància tradició d’aquest tipus de productes, a l’altura dels germans Calatrava d’'Horror Story' (1972), per exemple. Les situacions parteixen de la histèria i van pujant, fins que arriben a un notable grau d’inestabilitat narrativa. I ni la història ni el tractament humorístic aconsegueixen un to propi, sinó que més aviat es refugien en el tòpic quan no saben per on tirar. L’espectador, en fi, no té més opció que la indiferència absoluta i el badall. –Carlos Losilla.