Si fuera fácil

Des de 'Virgen a los 40' (2005), el cinema de Judd Apatow només ha fet que créixer, sense presses, amb tota tranquil·litat. Aquella primera pel·lícula ja mostrava els seus trets d’estil més característics, però encara no gosava traspassar les fronteres de la comèdia gamberra, com si es tractés d’una presentació en societat. Amb 'Embolic compromès' (2007), la barreja de tonalitats i ritmes, la llibertat narrativa, ja s’instaŀlaven amb més força, però calia arribar a 'Hazme reír' (2009) perquè esclatés del tot una peculiar manera d’abordar el gènere, a mig camí entre la reflexió sobre el seu passat i les possibilitats futures. En qualsevol cas, 'Si fuera fácil' ratifica que Apatow va pel bon camí: la seva opció, que consisteix a no renunciar a res, a identificar cinema i vida sense complexos, dóna lloc a una de les millors pel·lícules que he tingut el plaer de veure darrerement.

Plantejada com un 'spin off' d’'Embolic compromès', que segueix la pista a alguns dels seus personatges, 'Si fuera fácil' confirma que Apatow és cada cop més a prop de cineastes com Robert Altman o François Truffaut, cosa que ell mateix ha anat dient en entrevistes en els darrers temps. I no únicament per trencar regles narratives o estructurals, sinó també per concebre un film com alguna cosa viva, que es va fent amb els actors i la improvisació, que forma part d’un mateix. No basta que la pel·lícula comenci amb l’enfrontament dels personatges a l’abisme dels 40 anys, ja que tot canvia radicalment quan s’anuncia l’embaràs d’ella i les reaccions que això provocarà en el seu entorn. L’originalitat no està en el tema sinó en el tractament. Apatow treballa amb membres de la seva pròpia família (la seva dona i les seves filles són les de Paul Rudd a la pel·lícula) i amb amics amb els quals s’hi troba còmode (el mateix Rudd, Jason Segel) per tal d’aconseguir un clima propici al gag espontani, al diàleg naturalista, a les situacions que es fan i es desfan. I el resultat és un film que flueix sense obstacles, que transmet alhora el goig i la dificultat de viure.