[title]
Només hi va haver un nen prou espavilat i enginyós per estovar el cor a Alfred Hitchcock, el de 'Però qui va matar en Harry?', que anava amunt i avall amb un conill mort agafat per les orelles i el dit al gallet d’una pistola d’aigua. Potser si el mag del suspens hagués estat una estona a classe de la senyoreta Pascaline Dogliani també hauria regalimat baveta. Al parvulari Jacques Prévert entrenen els menuts per ser grans pensadors amb intensives pràctiques sofistes. Hi surten veritats universals, com “la meva mare és intel·ligent perquè guarda la Nutella a la nevera” o “l’ànima és un aparell de color blau”. Però entre tant filosofema, hi falta una mica de primitivisme infantil, com el que va trobar Claire Simon a 'Récréations', o Oliver Laxe a 'Tots vosaltres sou capitans'. Fins i tot Pablo García a 'Bolboreta, mariposa, papallona'. Un gran tribut a l’escola francesa, sí. Però hi falten genolleres enfangades i colzes plens de mercromina. Són nanos, ostres! –Josep Lambies.