Time Out a la teva bústia d'entrada

15 años y un día

  • Cine
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
15 años y un dia
Publicitat

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Gracia Querejeta dedica '15 años y un día' al seu pare, Elías Querejeta. És una manera d’agrair l’enorme influència que ha tingut en la seva vida i carrera en la primera pel·lícula que fa sense ell, ni com a guionista, ni com a productor. Gracia ha rodat sis pel·lícules en vint anys dedicats al cinema. No són gaire. Però això no vol dir que no tingui prou hores de vol cinematogràfic en documentals, sèries de televisió i curtmetratges. Un aprenentatge que li ha donat més i més seguretat a l’hora d’enfrontar-se a un nou film.

Dels sis títols, tres els va escriure amb el seu pare, dos amb David Planell i un, aquest, amb Santos Mercero. Dels cinc primers, en podríem dir que, encara que siguin molt diferents, tenen una unitat estilística, més que temàtica, prou sòlida. Una unitat que en aquesta última entrega no es reconeix tan clarament, tot i que l’argument està molt a prop del que constitueix la columna vertebral del cinema de Gracia Querejeta: les famílies desestructurades en què acostuma a faltar una mare o un pare, protagonitzades per adolescents més o menys conflictius.

En aquest cas l’adolescent és en Jon, un noi de catorze anys sense pare, rebel i incontrolat, a qui la seva mare, cansada de lluitar amb ell i amb una certa por per allò en què s’està convertint (“tenim una bèstia a casa”, arriba a dir en un moment) decideix enviar a viure amb el seu avi, un coronel retirat, un home estricte i molt rigorós. Al petit poble de mar on viu l’avi, en Jon es trobarà amb dos classes d’amics amb els quals estableix estranyes relacions: en Toni, un noi sensible que toca el piano i li fa classes particulars; i en Nelson, un noi equatorià agressiu i violent. El conflicte està servit.

Maribel Verdú, que treballa per segona vegada amb Gracia Querejeta després de 'Siete mesas de billar francés', assumeix el rol més complicat d’aquesta història, la mare perduda que no sap què fer amb el seu fill; Tito Valverde dóna vida al Max, l’avi que aprèn dolorosament que la vida no es regeix només per normes estrictes i tocs de diana. Però tot el pes de la pel·lícula cau sobre l’esquena d’Arón Piper, un jove actor descobert per Gracia al curt 'Fracàs escolar'.

Escrit per Nuria Vidal

Repartiment i equip

  • Guionista:Gracia Querejeta
  • Screenwriter:Gracia Querejeta, A. Santos Mercero
  • Repartiment:
    • Maribel Verdú
    • Belén López
    • Tito Valverde
Publicitat
També t'agradarà