3 días para matar

Cinc segons. Aquesta és la màxima durada de qualsevol pla en una pel·lícula de McG, espècie de clon de Michael Bay. I 'Tres días para matar' no és una excepció. Busca barrejar tons i textures, des de l’actioner al drama sentimentaloide, de la comèdia al thriller. La direcció de McG, enutjosa, drena el concepte de tota espontaneïtat, amb la seva posada en escena cridanera, fútilment pop, i la seva sorprenent manca de sang i mordacitat, tant en termes de la seva matança com d’emocions.