[title]
És l’adulteri una forma de ressuscitar l’amor de les cendres de la rutina? És l’intercanvi de parelles una manera d’acceptar oficialment que es poden estimar dues persones al mateix temps? 'Four lovers' sembla disposada a plantejar les preguntes, però a l’hora de mullar-se, amaga el cap sota l’ala. Antony Cordier s’ho passa d’allò més bé establint la dinàmica combinatòria d’aquest quartet d’infidelitats consentides, contemplant el rejoveniment gairebé infantil que pateixen cadascun dels membres, burgesos i ben plantats, d’aquest joc d’amor lliure amb data de caducitat. A Cordier li costa anar més enllà de la superfície de la situació que planteja, i inevitablement es posa moralista quan apareixen la gelosia, les friccions emocionals i, sobretot, la pressió del sistema per tallar en sec el que, des de fora, no es veu com un exercici de llibertat, sinó de llibertinatge. Malauradament Cordier sembla posar-se al costat dels que castiguen. –Sergi Sánchez
.