[title]
Era una de les pel·lícules més esperades al Japó l’any 2016. Ho demostra el fet que en la seva estrena escalés directament fins a la segona posició a la taquilla, només superada per 'Your name'. Hi ha un regust de triomf poètic en el fet de veure totes dues cintes al cim, ja que tant l’obra mestra de Makoto Shinkai com el notable film de Naoko Yamada que ens arriba ara són exploracions de l’adolescència, complexes i hipersensibles a l’hora de tractar unes emocions que els personatges no saben com gestionar.
Fent l’esforç titànic de condensar els set volums del manga homònim de Yoshitoki Oima en poc més de dues hores de metratge, la directora i la guionista Reiko Yoshida s’enfronten amb 'A silent voice' a la qüestió del 'bullying', col·locant-se en l’arriscada perspectiva de l’abusador: a l’escola primària, en Shoya agredeix sistemàticament la seva nova companya de classe Shoko, que pateix una sordesa total. Cinc anys després, convertit en un adolescent marginat i depressiu, en Shoya busca la Shoko per demanar-li perdó.
La trobada entre els dos joves farà que la seva relació comenci un nou capítol, on l’ona expansiva del passat afecta també la família i les amistats noves i antigues. Un dels grans encerts d’'A silent voice' es troba justament aquí, en la manera de mostrar com, en els moments de transició gairebé adulta, un lustre significa un oceà de temps transformador. L’altre és, sens dubte, el talent per buscar solucions expressives a l’aïllament físic i psicològic dels protagonistes a través d’una animació que és lluminosa i que està cuidada al detall.