Adiós

Després d’un parell de pel·lícules fallides als Estats Units i de passar per algunes sèries de prestigi com 'Penny dreadful', Paco Cabezas torna a la seva Sevilla natal per explicar una història de venjança als barris marginals de la ciutat. Inspirada en fets reals, la pel·lícula ens mostra l’enfrontament entre clans mafiosos a partir de la mort d’una nena. Ambients degradats, corrupció policial i violència al carrer. Però no hi ha veritable brutícia ni ràbia en el relat. El director aposta per una glamurització del gènere quinqui i les seves decisions a l’hora de rodar la pel·lícula resulten tan confuses com equivocades. No hi ha una coherència ni formal ni narrativa, tot passa perquè sí i el resultat es contamina d’aquesta falta de fermesa i autoria darrere de la càmera. En queda un producte desmanegat, anàrquic i capritxós, que a més hem vist ja mil vegades i molt millor. Mario Casas ofereix un correcte treball posant-se en la pell d’un pare disposat a aplicar l’ull per ull, així com Natalia de Molina, que fa d’una mare trencada pel dolor.