[title]
La gran troballa d’'Adiós a la reina' és l’elecció del punt de vista de qui narra els esdeveniments, fonamental per renovar els aires d’una història que ens sabem de memòria, la dels orígens de la Revolució Francesa. Quedem encisats per una guia privilegiada, ni més ni menys que la lectora de Maria Antonieta, intrusa de les classes baixes en les altes esferes de la cort de Lluís XVI. Els ulls inquiets i fascinats de Léa Seydoux passegen el seu desconcert per les cambres de la reina, més astuta i capriciosa que mai, i per les habitacions del servei, essent testimoni del que passa quan el poder ignora les necessitats del poble. Benoît Jacquot prefereix deixar-se captivar per la urgència dels fets –i per un insòlit triangle amorós de tendències lèsbiques– que per l’opulència dels escenaris, i implanta una mirada documental, en present, que fa contemporani el descontentament dels desfavorits. Més que una pel·lícula d’època, sembla un reportatge sobre la crisi. –Sergi Sánchez.