Adú

Després de fer 'Los últimos de Filipinas', Salvador Calvo s’endinsa en un projecte més personal sobre el drama de la immigració en un present marcat per les barreres tant metafòriques com físiques. 'Adú' s’estructura a través de tres històries que avancen de manera independent i paral·lela, i que en algun punt s’entrecreuen.

En primer lloc, la d’uns policies de fronteres que s’enfronten a un dilema moral. En segon lloc, un pare que intenta reconduir els mals hàbits de la seva filla en un viatge a l’Àfrica que posa de manifest la profunda bretxa que hi ha entre la pobresa i els problemes del primer món. En tercer lloc, la d’uns nens desemparats que surten del seu poble i inicien un periple ple de perills per arribar a Espanya, que comença quan es fiquen dins de la bodega d’un avió.

Sens dubte és aquest últim capítol el que constitueix el cor d’una pel·lícula que explora amb sensibilitat i capacitat crítica diferents fronts, en especial la desprotecció de la infància. En alguns moments, el director sembla sentir certa temptació d'introduir un element emfàtic.
Un error i una llàstima, atès que tots els elements que integren el film són suficientment potents per crear una emoció autèntica.