Ärtico

Heus ací una 'Hermosa juventud' en versió 'hardcore'. L’entorn és més disfuncional, però els elements en joc –el desencant de la generació ‘nini’, la transgressió com a sortida d’emergència, els embarassos no desitjats com a marca de fàbrica, la manca de perspectiva de futur– són molt similars. El que varia és el plantejament de posada en escena: al naturalisme hiperrealista de Rosales li correspon una fredor de pla fix i general, i esfereïdor fora de camp. El resultat és molt estimulant, malgrat que tingui alguns tics 'arties': el rigor formal elimina la mirada moral sobre els personatges, la torna abstracta, com si Haneke hagués decidit fer un 'remake' de 'Deprisa', deprisa de Carlos Saura.