[title]
Paradoxalment, l’escassa difusió que Naomi Kawase ha tingut a la nostra cartellera pot ajudar a l’acollida del seu darrer film. A Canes, 'Aguas tranquilas' va ser rebuda amb el 'déjà vu' de qui veu com Kawase torna a moure’s dins dels corrents dels eterns cicles de la vida, imbricats ara en el frondós paisatge d’una illa assotada pels tifons. Una natura que s’estremeix amb la mateixa voluptuositat que els adolescents protagonistes, que reaccionen amb intensa incomprensió als canvis d’un món adult que cada cop tenen més a prop. La mort de la mare adoptiva de Kawase també banya el film d’un serè sentiment de pèrdua, sublimat en la seqüència en què la música acompanya un personatge en el trànsit al més enllà. Un instant dur i extraordinari, només a l’abast d’una cineasta que controla a la perfecció els codis del seu art.