Asalto al poder

El nou treball de Roland Emmerich, 'Asalto al poder', no sembla decidir-se mai per quin tipus de pel·lícula vol ser. Si considerem la seva “potència de foc” –explosions, tirotejos, baralles cos a cos, accidents d’helicòpter, accidents automobilístics, una lluita entre carros de combat i uns terroristes amb llançacoets–, es podria classificar dins de l’actioner més agressiu i caòtic. En la línia de la seva més immediata predecessora, 'Objetivo: la Casa Blanca', però sense les seves tensions bel·licoses i paranoiques, arrelades en la convulsa geopolítica actual. 'Asalto al poder', finalment, és més una comèdia lleugera que, enmig de la seva desenfrenada violència, fa bromes sobre la corrupció, JFK i Marilyn, l’amenaça nuclear o la popularitat de les noves tecnologies, establint un curiós 'male bonding' entre el president dels EUA i un excombatent de l’Afganistan. Prescindible.