Astèrix: La residència dels déus

França frena la progressiva decadència de les adaptacions fílmiques d’Astèrix acomiadant els actors de carn i óssos i tornant la creació de René Goscinny i Albert Uderzo a la seva naturalesa dibuixada... O gairebé. Perquè 'Astèrix. La residència dels déus' esborra el llapis i l’animació tradicional per implantar una versió tridimensional i digitalitzada dels irreductibles gals. L’estètica tracta de mantenir-se fidel al traç d’Uderzo, però les formes l’acaben traint, i acosten els personatges al paradigma arrodonit de 'Frozen' i companyia. En qualsevol cas, el film té l’avantatge de basar-se en 'La residència dels déus', una de les aventures més àcides d’Astèrix, encara vigent en el seu retrat de l’especulació immobiliària, el llenguatge trampós dels tecnòcrates i la conversió capitalista d’aquells que es deien incorruptibles.