[title]
El director de 'Dormint amb l’enemic' devia pensar que encara estem als anys 90, quan els 'thrillers' psicològics no necessitaven ser rodons, quan la tensió es portava al màxim i els serrells es podien descuidar. La seva nova pel·lícula, 'Atrapada en la oscuridad', parteix d’una bona premissa: una fotògrafa es queda cega en una emboscada a l’Afganistan; un temps després, ja a Nova York, troba el seu company mort a l’apartament on viuen. Els moments en què ella es mou pel pis ignorant que hi ha un cadàver dins de casa resulten els millors de la pel·lícula, quan impera una tensió digna d’un bon film de suspens. El problema arriba amb una sèrie de detalls que, per molt que siguin superflus, mostren un cert descuit i un desinterès per qualsevol mena de versemblança. En una trama senzilla i amb pocs ornaments –una dona, un apartament i un robatori–, els detalls compten, com a mínim per tal de lligar bé un relat que arranca bé però que es dilueix.