Atrapados en Chernóbil

Dues úniques virtuts animen aquesta pel·lícula: la brevetat i la concisió. No és el mateix. La brevetat impedeix l’esgotament de l’espectador davant una trama previsible, amb efectes mil cops vistos i situacions fotocopiades de la més rància tradició del gènere. La concisió fa que tot això es condensi en un relat amb una certa atmosfera, i fins i tot amb una mesura encomiable en l’exhibició de l’Enemic Monstruós. Però això ja no és suficient, no som a l’època de les sèries B sinó a la del reciclatge indiscriminat. 'Atrapados en Chernóbil' juga a ser 'El projecte de la bruixa de Blair' o 'El diari dels morts', però la seva utilització de la càmera i el punt de vista és incoherent, per molt que el guionista i productor sigui Oren Peli, el responsable de 'Paranormal' activity. I finalment no arriba a ser ni una pel·lícula de zombis nuclears ni la metàfora política que promet el seu context, sistemàticament desaprofitat excepte a la part final. –Carlos Losilla.