[title]
L'any 2000, l’artista Mark Hogancamp va ser agredit al seu poble per uns companys de bar que s’havien assabentat que era un transvestit. La pallissa li va fer perdre la memòria. Com a teràpia, va construir una Bèlgica en miniatura al pati de casa seva, amb figures d’acció de la Segona Guerra Mundial: avatars d’ell mateix, els seus atacants eren nazis i les dones representades com a protectores/salvadores.
Una història fascinant, explicada en el premiat documental 'Marwencol' (2010) i que aquí s’intenta convertir en una pel·li de les de fer-te sentir bé, amb resultats desiguals, a estones insuportable. Queda clar que Robert Zemeckis –coautor del guió– vol emfatitzar el triomf de l’esperit humà de Hogancamp; la creïble interpretació que fa Steve Carell del turmentat protagonista és un actiu. Però sovint se’l presenta com el seu alter ego en miniatura, en exagerades seqüències digitals de combat. Aquestes fantasies –que volen dramatitzar la seva vida interior– en realitat xoquen contra la vida real. Encara pitjor: algunes es presenten com a malsons, i això les malinterpreta com a font del trauma en comptes de la manera de superar-lo. Convertir el que va passar en una exhibició d’efectes especials nega el drama i n’estova la duresa.