Blair Witch

Fins a principis d’estiu, la nova pel·lícula d’Adam Wingard s’havia portat amb màxima confidencialitat com si es tractés de material classificat. Només sabíem que es titularia 'The woods', cosa que tot esperant més informació augurava la típica història de cabana al mig del bosc. Finalment, es va anunciar que el que tenia entre mans no era altra cosa que una seqüela d’'El projecte de la bruixa de Blair'. Tan bon punt es va fer pública la notícia, internet va esclatar d’eufòria. S’anticipaven tot tipus de delícies que el director de 'Tu ets el següent' i 'The guest' hauria pogut fer a partir de la cinta que va marcar el camí de l’horror 'found footage', l’any 1999. Conegut per la seva ironia postmoderna, Wingard semblava tenir el tarannà a prova de bombes per revalorar aquest subgènere, a hores d’ara tan trillat.

Aquest clima d’expectació ha acabat jugant en contra de 'Blair witch'. Sitges ens va descobrir que aquest cop Wingard no vol jugar a ser més llest que ningú. Ans al contrari, es limita a continuar el mateix argument, repetint escenari i situacions. Els avenços tecnològics li permeten imaginar més punts de vista sense trair el format de la proposta, i a diferència del que passava a l’original, en aquest cas el pressupost permet que els esglais es manifestin davant la càmera, en un clímax molt efectiu.