Blanca como la nieve, roja como la sangre

Des de 'Romeo i Julieta' i el 'Werther', els amors adolescents condemnats al fracàs són d’èxit segur entre la juvenalla. Ara estan de moda un altre cop, però absolutament descontextualitzats. És curiós veure com aquesta pel·lícula, per exemple, retrata un univers sense cap contacte amb la realitat, com suspès en el temps, on els nois i les noies són guapos com àngels i els professors porten barba de tres dies. Això sí, no falta el rampell ultradretà, que també va bé per a qualsevol època de disbauxa. Faula blanca com el llençol de Jesús i negre com les camises dels mussolinians, el film de Giacomo Campiotti (tan televisiu com els seus antecedents) es basa en un 'best-seller' de Federico Moccia... perdó, Alessandro D’Avenia, i explica la història d’un 'playboy' d’institut rendit als peus d’una verge amb leucèmia. Però això no té cap importància, com podeu supossar. ¿O sí?