[title]
Allò que la directora Gurinder Chadha va fer pel futbol femení a 'Quiero ser como Beckham', ho repeteix en l’efervescent 'Blinded by the light' ('Cegado por la luz'), ara a favor de Springsteen, els walkman i els conjunts texans. Madurets, hi trobareu tones de nostàlgia fàcil, en el seu institut farcit de nois Wham! i noies Salt- N-Pepa. Això és una novel·la de formació on la música et dona un respir de problemes greus, com el del vàndal racista que t’assetja davant de casa.
Som a Luton, en la Gran Bretanya de l’atur massiu i el Front Nacional. Però Chadha atorga a les imatges una pàtina lluent de Hollywood i una banda sonora carregada de Bruce, que contraresta els col·lapses familiars i les agressions verbals. El nostre heroi és Javed (Viveik Kalra), un adolescent anglopaquistanès que escriu poesia, viu reprimit pel seu ultraestricte pare i somnia escapar. I quan li passen un parell de cintes de Springsteen, la salvació arriba en forma d’himnes obrers. "En Bruce sap tot allò que sento", es meravella en Javed (el cantant ha cedit dotze cançons, sens dubte entendrit pel missatge de despertar personal).
Basada en les memòries del periodista Sarfraz Manzoor –coautor del guió–, el film va ple de detalls poc convencionals que només poden ser autobiogràfics. L’epifania musical li arriba en la gran tempesta del 87, que l’enganxa ballant al carrer, perdut en la música del Boss. L’escena captura l’eureka eufòric que tots hem tingut. I com la pel·lícula, és desafiadorament cursi i difícil de resistir.