Bunraku

Heus aquí el que podria ser l'artefacte postmodern per excel·lència, una exuberant demostració de força: barreges inacabables entre gèneres, del cinema negre al d'arts marcials, integrades en estructures barroques. L'excusa és un món futur sense armes de foc, on un hereu amanerat de Bogart i un lluitador oriental uneixen forces per eliminar un senyor de la guerra. I tot això es disposa en escenes vertiginoses, amb transicions que anul·len la sensació d'espai i congelen el temps en un univers artificial a mig camí entre el teatre de titelles i el còmic. A banda d'aquestes pretensions, que volen convertir un conte inofensiu en una gran reflexió sobre les noves formes del cinema, Bunraku té molt poc a aportar: ja no és que la història sigui escanyolida i sense interès, sinó que la retòrica d'un narrador irònic i uns personatges que parlen en aforismes ridículs liquiden qualsevol plaer, sigui narratiu o estètic. –Carlos Losilla.