Camera obscura

El principi de la càmera obscura, base de la fotografia, és la idea que no és l’ull el que projecta la llum sobre els objectes, sinó que són els objectes els que llencen els raigs de llum a sobre l’ull.  Heus aquí el punt de partida d’aquesta insòlita pel·lícula. 'Camera obscura' és la historia de l’Ane, una nena de tretze anys, cega per un accident. Els seus pares volen operar-la als EUA, però la situació financera de la família no ho permet. I la nena pateix les tensions entre els seus progenitors, fins que un dia arriba a casa un cosí del pare, l’Antonio, misteriós fotògraf de professió que li obre un camí inesperat quan li regala una càmera. L’estiu que passa esperant la possible  operació que li ha de tornar la vista, Ane es fa dona amb la seva primera regla, viu el dolor del primer amor i gràcies a les seves fotos descobreix mons secrets i amagats.

Explicat així, podríem pensar que estem davant d’un melodrama, amb cega inclosa, com tants altres hi ha a la història del cinema. Però la gràcia d’aquesta pel·lícula és que no cau mai ni en el sentimentalisme de la compassió, ni en la truculència de la por. 'Camera obscura' es manté tot el temps en un to de respecte i igualtat amb el personatge de l’Ane que omple la pantalla amb la seva mirada cega, però no buida. El més interessant són les imatges, les fotografies. Rodada íntegrament a les platges del País Basc, el soroll del mar i les onades són un dels leitmotiv de la pel·lícula que fa servir el so com a autèntic fil conductor de la mirada d’Ane. La presència de la naturalesa i el paper de la noia que no veu però veu més que els altres, m’ha fet pensar en 'El bosc', de M. Night Shyamalan, encara que Maru Solores no tingui res a veure amb el seu cinema.

Primera pel·lícula irregular i imperfecta, però amb una voluntat de fer un treball personal i original, un dels seus atractius és que Jacqueline Duarte, la noia seleccionada per al paper de Ane, és en realitat una adolescent cega sortida d’un càsting realitzat amb la col·laboració de l’ONCE. 'Camera osbcura' es va presentar al festival de Valladolid de l’any passat i des de llavors ha fet un llarg recorregut de festivals. –Nuria Vidal.