[title]
No espereu trobar aquí una biografia de l’escultora Camille Claudel, ni tampoc el relat de la seva història amorosa amb Auguste Rodin. Aquesta pel·lícula fuig del biopic com de la pesta, i potser per això és important l’any que forma part del títol, aquest misteriós 1915. Claudel és vista en un moment difícil de la seva vida, reclosa en una institució mental i a punt de rebre la visita del seu germà, l’escriptor Paul Claudel, un catòlic ferotge. I Bruno Dumont, un dels cineastes menys complaents del cinema francès actual, l’observa amb dedicació exempta de tot sentimentalisme, filmant Juliette Binoche enmig de malalts reals, entre el naturalisme i l’al·lucinació. El resultat, de rara intensitat, retrata una ment confusa atrapada en un univers alienat, com pocs cops s’ha aconseguit al cinema, i aborda assumptes d’inextricable complexitat amb senzillesa franciscana: en aquest sentit la primera aparició de Paul, per exemple, és inoblidable.