[title]
No és el Casanova priàpic, enfollit, d’en Fellini, ni el d’estar per casa d’Albert Serra. Tenint la cara de Vincent Lindon, podríem esperar-ne un seductor vestit de sexe, la virilitat sublimada d’un home que, exiliat a Londres a finals del segle XVIII, té el bon gust d’escandalitzar-se quan veu un ciutadà defecant en un parc mentre pensa en totes les dones que es pot emportar al llit en una ciutat que no coneix. Però Benoît Jacquot està interessat en la crisi de la masculinitat, i per això prefereix que Lindon, amb cara de circumstàncies, es passegi per la pantalla trobant precisament la sabata de son peu, la dona que li farà pagar amb la mateixa moneda tants cors trencats. En realitat Jacquot sembla voler refer Ese oscuro objeto del deseo en clau de pel·lícula d’època, convertint el cos de la cortesana Marianne de Charpillon (una Stacy Martin gèlida com una rossa de Hitchcock) en una caixa forta que amaga una fórmula alquímica, aquella que ens diu com separar l’amor del desig. És una pena que el director de L’adeu a la reina s’enfronti a aquesta desmitificació del personatge de Casanova amb tanta fredor. Heus aquí una pel·lícula blava, que sembla transcórrer dins d’una glacera i que arriba a l’espectador amb una inexpressiva indiferència.