Cazadores de Sombras: Ciudad de Hueso

Hi ha una copa daurada que tothom busca, un Sant Greal de l’altre costat del mirall. La busquen, doncs, vampirs, homes-llop, dimonis, bruixots i un grup de caçadors de monstres de l’avern que semblen vestits, com no, per assistir a una rave neogòtica. Aquesta barreja bastarda de la saga 'Crepúsculo', 'Harry Potter' i 'Constantine', que se centra en un amor triangular amb aires possiblement incestuosos, conté les novetats d’apropar-se a l’ensucrat i virginal romanticisme del nou fantàstic 'teenager' des d’una perspectiva omnisexual –aquí hi ha gais, bis i heteros–, de lluir sense vergonya la seva falta de pressupost amb divertides explosions prostètiques i de descobrir-nos que Bach va compondre les seves famoses variacions per neutralitzar els dimonis perduts per l’era barroca. La resta, un poti-poti sense cap ni peus, llarg com un dia sense pa. Ah, i la copa, per què la buscaven? Ni la més mínima idea.