Chronicle

L'aparença de videodiari no agafarà ningú desprevingut. Ja fa temps que el públic ha assimilat la hibridació del fantàstic amb els formats domèstics i documentals –'[Rec]', 'Monstruós'...–. Però sorprèn veure com alguns d'aquests títols es contradiuen i perpetuen convencions que no s'adiuen gaire amb una opció formal contemporània. El debut de Trank no n'és una excepció, ja que no pot fugir de la linealitat i els tòpics sobre adolescents alienats per explicar la història de tres nois que adquireixen poders telequinètics. Malgrat alguna idea interessant, com escamotejar-nos el nucli del relat fent coincidir una avaria de la càmera amb l'instant en què els protagonistes descobreixen les seves facultats, 'Chronicle' no explota les possibilitats de la imatge digital fins al seu clímax. Una hipèrbole de la destrucció amb ecos d''Akira', on només multiplicant els punts de vista (càmeres de seguretat, mòbils...) podrem seguir els fugissers moviments aeris dels personatges. –Gerard Casau.