Coco

Cada pel·lícula de Disney/Pixar sembla estar cridada a convertir-se en un gran esdeveniment tant cinematogràfic com social. Coco s’ambienta en la festivitat del Dia dels Morts i la fascinació macabra que genera per recollir tot el color, el sabor del folklore i les tradicions mexicanes. I ho fa de manera respectuosa, aconseguint que el pintoresquisme local no sigui sinó un vehicle per parlar de temes universals com el sentiment de pèrdua, la necessitat de perseguir els somnis lluitant per allò en què es creu i la família. Potser aquest últim punt és el més controvertit dins d’una pel·lícula que s’encarrega fins a la sacietat de subratllar els valors tradicionals per sobre de la llibertat individual d’un nen que només intenta reivindicar la seva identitat a través de la música.