[title]
Un parell de setmanes després que Martin Scorsese estrenés 'Silencio' a les nostres sales, ens arriba 'Como perros salvajes', la nova pel·lícula de Paul Schrader, guionista d’alguns dels títols més icònics del director italoamericà. Comparar ambdues obres segurament està fora de lloc, però hi ha un detall que val la pena tenir en compte: mentre Scorsese s’ha mantingut en la seva cadira d’autor privilegiat, Schrader ara es busca la vida als afores de la indústria, dirigint excèntrics films de baix pressupost –una sort similar a la que han experimentat altres noms de l’anomenat Nou Hollywood, com Francis Ford Coppola i William Friedkin–.
A ells potser no els fa gaire gràcia, però el cert és que aquesta condició ‘renegada’ escau força bé a 'Como perros salvajes', adaptació d’una mercurial novel·la negra escrita per Edward Bunker, que porta a l’extrem la clàssica idea d’un pla criminal ‘infal·lible’ que comença a fer aigües per tot arreu. Per captar l’esperit inflamable del relat, Schrader compta amb la complicitat d’uns actors entregats a l’excés –en aquesta ocasió, però, Nicolas Cage perd la partida histriònica contra Willem Dafoe–, i decideix convertir la posada en escena en un calaix de sastre, passant del cromatisme feridor al blanc i negre en un tres i no-res, i sense donar explicacions. I si el resultat us sembla un xic inconsistent, no us preocupeu: la crítica definitiva del film la va fer el seu director, que en una entrevista recent afirmava que, tot i que en la seva vida ha treballat en pel·lícules importants, 'Como perros salvajes' no és una d’elles.