[title]
La fortuna i les ganes de fer caixa han tornat a ajuntar Simon West, Nicolas Cage i les explosions quinze anys després de 'Con air' (1997), punt d’inflexió del cinema d’acció contemporani abans que Michael Bay es coronés com a rei de la nitroglicerina. Per ser sincers, a 'Contrarreloj' no hi abunda el foc, com succeïa en aquella pel·lícula, encara que sí el poc sentit del ridícul de Cage, que aquí interpreta un lladre refinat que surt de la presó i de seguida ha de rescatar la seva filla, segrestada durant el Mardi Gras a Nova Orleans per un excompany de malifetes. Tot resulta tan absurd que és impossible no gaudir com un nen gran amb aquest film de gènere que explota els punts forts (i febles) de l’actor i que aconsegueix que el dolent sigui aquesta vegada qui guanyi en ganyotes grotesques i pentinat porc. La pel·lícula no ha anat bé a la taquilla nord-americana, confiem que els fans catalans de Cage no li girin ara l’esquena. –Paula A. Ruiz.