Converso

Fa pocs anys, David Arratibel va contemplar com la major part de la seva família es convertia progressivament al catolicisme malgrat que la religió no havia tingut mai una presència important a casa seva. Primer el cunyat, després la germana gran, la mare i finalment la germana petita. Des de certa perplexitat, Arratibel converteix aquesta pel·lícula en una forma d'aproximar-se a la fe dels parents, amb qui no havia parlat abans d'aquest tema. 'Converso' visibilitza així aquest elefant blanc a l'habitació: la creença religiosa dels que ens són més propers. Des de l'agnosticisme, el director escolta el procés de conversió de cadascun d'ells sense qüestionar la seva opció. Algunes preguntes que no es plantegen mai planen sobre el film, més tenint en compte que els protagonistes són d'una ciutat on té tant de pes l'Opus com Pamplona. Però Arratibel prioritza la seva reconnexió a través del cinema amb la seva família des d'aquest vessant espiritual que ell no comparteix però vol entendre.