[title]
El danès Bille August torna a adoptar un esperit intimista a l’hora de relatar les relacions personals, com el que ja bategava a 'Las mejores intenciones', Palma d’Or del festival de Canes el 1992, amb guió d’Ingmar Bergman. A 'Corazón silencioso', August recupera el pols autoral que havia perdut en els últims temps, i ens introdueix en les entranyes d’un nucli familiar que es reuneix per última vegada per acomiadar la matriarca. En una sola vetllada explotaran tots els retrets acumulats al llarg dels anys. August practica el classicisme acadèmic i sap com extreure de la història tot el seu poder emotiu i dramàtic, encara que sense cap tret que la singularitzi. Ve a ser la versió convencional i continguda d’aquella joia subversiva que és 'Celebració', de Thomas Vinterberg.