[title]
Derek Cianfrance és com un Cadillac de tercera mà que ha rebentat el comptaquilòmetres, i que sempre, sense excepció, et deixa tirat al voral de l’autopista als 40 minuts de carrera. Ja està, ja ho he dit. I feia temps que en tenia ganes. Vaig arribar a aquesta conclusió quan es va estrenar Blue Valentine. El principi era prodigiós: apareixia Ryan Gosling llepant un toll de llet i Kellogg’s sobre l’hule de la taula de l’esmorzar, com un ós formiguer enxampat in fraganti en ple tiberi. Però la seva evolució dramàtica era més falsa que un duro sevillà. Corroboro la meva teoria amb Cruce de caminos, que té una arrencada amfetamínica a més revolucions del que el motor pot suportar. I s’espatlla.
Així és. Tres quarts d’hora a tot gas. Tres quarts d’hora de firaires tatuats, acròbates ambulants, lones de circ i motos que cremen l’asfalt. Tres quarts d’hora d’atracaments de bancs, feixos de dòlars i armes de foc. Gosling, el mateix a qui vam veure aspirant cereals prescindint de la vaixella, és ara un indolent amb els cabells groc canari i la pell més blava que altra cosa, que domina la carretera igual que Steve McQueen a La gran evasió i buida caixes fortes vestit de Guerrer del Vent, amb el casc i les ulleres de sol amb muntura verd fluorescent. Un Gosling que porta la caçadora amb l’escorpí de Drive a les venes, un Gosling que s’embolica amb Eva Mendes i viu en una rulot. Un Gosling que, per desgràcia, perd la vida en un tiroteig.
I s’acaba la bronca, el nervi i la sang. I comença un melo fluix de cames que declina l’èpica cervesera amb regust de taller d’automòbils per abordar temes desafortunadament seriosos. La culpa i la impunitat, la venjança i la rancúnia, l’odi i el perdó. Un munt de filosofemes que cauen com totxos per desballestar el batec d’actioner sense concessions. Cianfrance no és Dostoievski, ni Camus, ni un moralista francès, ni té cap màscara a mida que li justifiqui les pretensions. Cianfrance és un Cadillac, brillant, vermell i amb un tub d’escapament freudianament poderós. Però algú li ha posat serradures al dipòsit, i per més que t’enganxi la seva velocitat de bòlit si hi puges et condemnes a acabar amb els pneumàtics encallats en el fangar d’una cuneta qualsevol.