Cuenta atrás

Fa temps que el cinema negre francès s'ha convertit en una sucursal del Hollywood més rutinari. Si no em creieu, aneu a veure Cuenta atrás, on un infermer veu trasbalsada la seva vida en embolicar-se involuntàriament en tèrbols assumptes mafiosos que provoquen, entre altres coses, el segrest de la seva dona embarassada. El to oscil·la entre el suspens més elemental, les persecucions més o menys ben rodades i un melodramatisme que no ajuda gens a allò que hauria pogut ser molt més sobri i contingut. I la suposada crítica social, que inclou una policia corrupta i ineficaç, tan sols funciona com a rerefons del que acaba perfilant-se com un film d'acció més, sense cap altra distinció justificativa de la seva estrena que la presència d'Elena Anaya. Aquest crític no s'esquinçarà les vestidures per tan poc, però de vegades ja comença a estar una mica tip de tanta mediocritat, per entretinguda que sigui. –Carlos Losilla.