Cumbres borrascosas

Lluny de les versions cinematogràfiques que han reduït 'Cims borrascosos' a una història d'amor per a senyoretes benpensants necessitades d'emocions fortes, Andrea Arnold proposa una adaptació depurada i profundament naturalista del clàssic d'Emily Brontë, on la passió prohibida entre Catherine i el seu germà adoptiu Heathcliff sintonitza amb els paisatges feréstecs del Yorkshire profund. La responsable de 'Fish tank' roman fidel a la primera meitat de la novel·la en un film que tanmateix resulta molt més sensorial que literari. Aquesta 'Cumbres borrascosas' prescindeix de banda sonora musical i narrador en 'off', i els diàlegs són més aviat escassos. Filmada amb una càmera en mà que subratlla l'actitud abrupte i panteixant dels protagonistes, la pel·lícula no fa concessions al romanticisme mal entès. Aquí els sentiments i els personatges són amargs, cruels, imprevisibles i, esclar, bells i tempestuosos com la naturalesa batuda pel vent que els envolta. –Eulàlia Iglesias.