[title]
De cintura para arriba és un film que perd la partida per falta d'empenta. La particular versió del Cirano amb què comença –una noia amb distròfia muscular escriu les cartes d'una amiga al seu xicot, tancat a la presó– continua com un trencaclosques estructurat en 'flashbacks' i guarnit amb personatges i situacions que intenten posar al dia una determinada tradició de la comèdia italiana. No ho aconsegueix, en part per l'obvietat del conjunt, però sobretot perquè no gosa portar el deliri fins al final. És massa correcte per fer-ho, i llavors la història d'amor entre una discapacitada escèptica i un presidiari descregut –que hauria fet les delícies de Berlanga o Ferreri, per exemple– es dilueix en un ritme lànguid, en una timidesa que delata la seva desorientació. –Carlos Losilla.