[title]
Amb un sentit de la immediatesa més propi del cinema nord-americà, 'De Nicolas a Sarkozy' se centra en una etapa molt recent de la història política francesa: els cinc anys que va tardar l'actual president francès a arribar a l'Elisi. Però, com altres films recents que presumeixen d'endinsar-se al cantó més íntim del poder, la pel·lícula de Durringuer promet molt més del que dóna. Aquesta crònica de l'ascens polític del petit Nicolas funciona com si ens descobrís secrets que coneixem de sobres, com la rivalitat amb el company de partit Dominique de Villepin i, sobretot, la relació amb la seva dona Cécilia, que l'abandona just abans que guanyi les eleccions presidencials. Tot això, sumat a unes actuacions més properes a la tècnica de la imitació que a l'art de la interpretació, fa que el film s'aproximi més a una minisèrie televisiva que a la gran pel·lícula sobre el regust agredolç del poder que voldria ser. Ah, i no, no hi surt Carla Bruni... –Eulàlia Iglesias.