[title]
Ha nascut el neorealisme canari, i està plagat de versions cocaïnòmanes de Vittorio de Sica, ben dotades amb motos tunejades i accent de Tenerife, i de pobres aspirants a Anna Magnani que duen ungles postisses i plataformes. Aquest és l’univers que Antonia San Juan, l’Agrado de Todo sobre mi madre, porta a la sang. Als 18 anys va abandonar Las Palmas amb 25.000 pessetes a la butxaca per provar sort a la península, fugint del vent de l’arxipèlag que en aquella època encara era força carrincló. I això és el que mostra en aquest film, segon llarg de la seva trajectòria com a directora i eco llunyà de curts com 'La familia española', aquella mordaç intrusió en la casa del Ministre d’Interior, temple del drap brut. Anem a buscar-li la punta: els personatges, que es volen situar entre el més càustic Fellini i el primer Visconti, són virtut i alhora defecte. Perquè, siguem francs, ningú no trobarà la flora i fauna de Rimini a Gran Canària. Tot i que el retaule familiar sigui força agut, hauria estat bé que tirés cap a alguna banda.