[title]
Sebastián Lelio torna a fixar-se en la història d’una dona soferta, que té ecos de l’heroïna transgènere de la molt recent 'Una mujer fantástica'. Aquesta vegada, se la juga amb un drama estimulant però que resulta molt distant, sobre l’amor entre dues dones en el context d’un patriarcat inflexible, en una comunitat de jueus ortodoxos. Situada en els carrerons de totxo vermellós de Londres, amb una ambientació més aviat freda, a 'Disobedience' li falta el pols emocional i absorbent de les anteriors pel·lícules del cineasta, però alhora s’explica amb una generositat insòlita, que navega a través de les tradicions i costums culturals sense prejudicis.
El film segueix el personatge de Ronit, una fotògrafa establerta a Nova York, d’esperit lliure, que una tarda rep la notícia de la sobtada mort del seu pare, un rabí influent amb qui no ha parlat des de fa anys. Se’n torna a Anglaterra, al barri on va créixer, on irromp en la celebració del sàbat, i s’instal·la a casa dels seus dos millors amics d’infància, l’Esti i en Dovid, que ara són matrimoni. Per a l’Esti, l’arribada de la Ronit és un trasbals. Aviat descobrim que les dues dones van ser amants. La tensió entre les dues es filma d’una manera poèticament gèlida i quan arribem a l’escena de sexe sembla injustificada. Amb tot, la manera amb què Lelio mostra l’enfrontament de l’individu incomprès amb l’entorn fa que perdonem les baixes temperatures en què l’acció es desenvolupa.