Dobles vidas

No ens cal somiar la pel·lícula que Rohmer hauria filmat en l’era de la missatgeria instantània i les relacions kleenex. Si el director d’'El rayo verde' hagués tingut temps de reflexionar sobre el canvi de paradigma digital, reflectit en els secrets i mentides que governen l’amor i la cultura, la rivalitat artística i les estratègies polítiques, en clau de comèdia burgesa dels errors, el resultat s’anomenaria 'Dobles vidas'. Les paraules escrites per Assayas són la pantalla, el simulacre que utilitza la identitat contemporània per sobreviure als autoenganys. Si sembla pedant és perquè el film fa llenya amb aquesta pedanteria, la crema per embolcallar-nos d’una ironia que alleugereix el discurs sobre l’era digital que, des de registres gairebé oposats, Assayas elabora des de títols com 'Demonlover' i 'Personal shopper'.