[title]
“Em dic Daniel Lugo, i crec en el 'fitness'”. Començar una pel·lícula amb aquesta frase és tota una declaració d’intencions. Michael Bay vol retornar a l’esperit menys plomís de la seva primera època per seguir explorant la força de les 'buddy movies' que tant li agrada, però aquesta vegada des d’una inesperada òptica satírica a l’hora d’apropar-se al somni americà. 'Dolor y dinero' barreja tots els elements marca de la casa: múscul, macarronisme, estil videoclip, exaltació de l’esperit patriòtic i planificació arbitrària, per explicar la història d’un grup de culturistes que prepara una estratègia insensata per convertir-se en milionaris. És cert que la pel·lícula té un punt sarcàstic simpàtic, però no es pot dir que el director aconsegueixi el seu propòsit. En ocasions el seu discurs queda difuminat sense que sapiguem molt bé quines són les seves veritables intencions, si criticar allò que explica o enaltir-ho a través d’una irreverència mal entesa.