[title]
Hi ha tres tipus d’espectadors possibles per a 'Dragon Ball Super: Broly'. Els que no han llegit mai una sola pàgina del manga d’Akira Toriyama, als quals el cap els esclatarà per sobredosi incomprensible de noms, conceptes i atonyinaments galàctics. Els que estan al dia de tot el que passa a l’univers de Son Goku, i als qui no caldrà llegir aquesta crítica per saber que la pel·lícula juga explícitament a rememorar el llegat de la saga, i que dona oficialment un nou origen a un personatge ja presentat anteriorment: Broly, el superguerrer criat com un salvatge, aliè a la tradició a la qual pertany, i de poder incontrolable.
I, per últim, aquells que en cert moment vam seguir amb furor la recerca de les boles de drac, però ens vam distanciar de la saga en el moment en què va substituir la denominació d’origen Z per GT. Per a aquest darrer grup, contemplar la pel·lícula és una experiència alhora familiar i estranya, que tant pot fer-nos perdre el fil dels esdeveniments com proporciona el pessigolleig d’una vella addicció amb forma de combats de durada XXL.