El amigo de mi hermana

Quan els actors de renom fan una pel·lícula indie sempre  s’afanyen a deixar anar excuses com: “Jo sóc gran, és la pel·lícula que és petita”. O gairebé sempre. No és el cas d’'El amigo de mi hermana'. La cineasta Lynn Shelton s’ho manega per dirigir Emily Bunt ('El diable vesteix de Prada') i Rosemarie DeWitt ('Mad men') sense perdre l’esperit del seu anterior film, 'Humpday'; ni l’actor, Mark Duplass, que fa el paper de Jack, el protagonista. Hi ha escenes memorables. Com la primera, que passa en una casa de Seattle plena de progres en la trentena que beuen cervesa per celebrar un any de la mort del germà d’en Jack. O la borratxera de tequila entre DeWitt i Dupass. La història és que els tres personatges –dues germanes i un amic– es troben per passar uns dies en una casa apartada de la ciutat. Tot i que al final la cosa es desinfla, no hi ha dubte que tant Shelton com el seu càsting entenen de què van les relacions humanes a la perfecció. Ell és un desastre perquè no ha superat la lamentable pèrdua. I, tot i que elles estan molt unides, saben com putejar-se. Com tots els germans, vaja. –Cath Clarke.