[title]
En el primer llargmetratge d'Isabel Ayguavives, un xilè resident a Espanya (Andrés Gertrudix) torna al seu país per retrobar-se amb la seva gran família i acomiadar la casa on tots plegats van passar tants estius. 'El árbol magnético' podria ser una mena de versió de 'Las horas perdidas' d'Olivier Assayas amarada amb la morositat típica del cinema de Lucrecia Martel. La pel·lícula vol reflectir el doble vessant d'aquestes trobades: l'alegria de compartir records i la nostàlgia pels temps que ja no tornaran. La mitificació del passat l'encarna l'arbre del títol, al qual s'atribueixen les propietats fabuloses d'un imant. Ayguavives treballa amb un tempo volgudament reposat, on pesen les mirades i la sensualitat de la natura. Però la pel·lícula no aconsegueix, malgrat tot, fer tangibles els sentiments latents dels personatges: els desitjos frustrats, els records perduts i el dolor envers un futur que mai no serà tan feliç.