El Bulli: cooking in progress

Tot i que el disseny picassià del pòster original pugui fer pensar el contrari, a El Bulli: cooking in progress no hi ha gaire lloc per a les pretensions artístiques. Ans al contrari: el que ens mostra la càmera de Gereon Wetzel és feina, feina i més feina; com si volgués obrir els ulls a tots aquells escèptics que arrufen el nas cada vegada que senten parlar d'escumes i esferificacions.
El director defuig la temptació –fàcil, còmode i, per què enganyar-nos?, segura– de realitzar un reportatge farcit de bustos parlants i lloances al geni gastronòmic de Ferran Adriá, i prefereix seguir la tradició del cinema directe, deixant que l'elaboració de la carta d'El Bulli sigui la veu que dicta el guió de la pel·lícula. L'opció és estimulant però el resultat té cert regust d'oportunitat perduda, ja que a diferència dels grans documentals dels germans Maysles o de D. A. Pennebaker, aquí el seguiment d'un procés creatiu –o de treball– no aconsegueix extreure cap idea significativa sobre l'avantguarda culinària ni sobre les persones que la practiquen. –Gerard Casau.