[title]
Si 'Adventureland' reformulava, en clau melancòlica, el relat d’iniciació de la comèdia juvenil adolescent utilitzant un parc temàtic com a paradís perdut dels somnis trencats d’una colla de 'losers' ancorats en el temps, 'El camino de vuelta' fa exactament el mateix però amb un parc... aquàtic. Bé, exactament el mateix no: els coguionistes de 'Los descendientes' (2011), que debuten com a directors, posen l’accent en la recerca de la figura paterna per part del protagonista, un noi tímid i escanyolit de catorze anys, i la pel·lícula no pot evitar que tots els tòpics del 'Bildungsroman' a l’americana –padrastre rígid, mare dependent, primer amor no consumat, desig d’acceptació- surtin a la llum. Hi ha una certa honestedat en el retrat de l’aïllament del nostre heroi, potser perquè es tracta d’un film marcadament autobiogràfic (o això és el que diu Jim Rash, un dels seus codirectors), però la primera i brillant escena promet més del que després rebem.