[title]
La tercera entrega d''El corredor del laberinto', la saga distòpica per a joves basada en les novel·les de James Dashner en la línia de 'Los juegos del hambre' o 'Divergente', clou la trilogia sense estar-se de res. Amb Wes Ball de nou rere les càmeres, el film s’allarga més de dues hores per desplegar una trama d’acció de voluntat trepidant en un context postapocalíptic. Aquest cop els protagonistes han de fer una incursió a l'Última Ciutat per rescatar els seus amics mentre els responsables de CRUEL segueixen buscant un antídot a l’epidèmia que assola el món. Llarga i dispersa, 'La cura mortal' ho aposta tot a l’espectacularitat. Seqüències com la del pròleg o la de l’autobús demostren que Ball és d’allò més competent amb l’acció. Però no aconsegueix estendre l’interès del film ni al conflicte narratiu ni a l’embolcall distòpic, amb aquell malaguanyat subtext de guerra generacional. I si realitzessin un electrocardiograma a les emocions que transmeten els personatges, en sortiria una línia plana i inacabable.