El ejercicio del poder

La política està de moda en la ficció contemporània. Lluny dels thrillers que presenten el joc polític com una mena d’actualització de les guerres d’ambició i venjança shakespearianes, 'El ejercicio del poder' se situa més a prop dels retrats entre bastidors que contemplen la política com una orquestració d’interessos creuats i imponderables on la voluntat o els ideals d’un ministre són el que menys importen. Pierre Schoeller pren com a model les sèries d’Aaron Sorkin com 'L’ala oest de la Casa Blanca' a l’hora de marcar el ritme, i hi afegeix un toc d’amargor fatalista. A més, es beneficia del fet de disposar de dos monstres de la interpretació com Olivier Gourmet (habitual dels Dardenne, que produeixen el film) i Michel Blanc. Però 'El ejercicio del poder' és també d’aquells films que es creuen molt més punyents del que en realitat són. No resulta fàcil estar a l’altura de les circumstàncies actuals.