[title]
'El encargo' comença fent honor a l'economia narrativa de la sèrie B, emprant el·lipsis generoses, gairebé radicals. Però només és un miratge, ja que la pel·lícula no triga a encantar-se en la il·luminació artificiosa i en una banda sonora enrarida. I quan ja crèiem trobar-nos davant de l'enèsim cas de mala digestió lynchiana, el film torna a canviar de parer i aposta pels girs de guió més o menys enginyosos.
Aquesta indecisió converteix 'El encargo' en un film sense to ni textura, que dóna voltes sobre ell mateix intentant ser alguna cosa més que una anècdota 'noir'. I mentre el debutant David Grovic cita com a referents la tragèdia grega i els contes psicoanalítics, Robert De Niro compon una interpretació de barraca de fira, conscient que l'única redempció possible per a aquest títol rau a perdre la vergonya i explotar l'histriònic joc dels subgèneres.