[title]
'El cavall de Torí' de Béla Tarr s’obria amb una narració en off que exposava les últimes paraules d’un Friedrich Nietzsche al límit de la bogeria. Era un inici suggeridor, per a un film que després abandonava la figura històrica per endinsar-se en la dolorosa i fascinant quotidianitat d’un pare i la seva filla. 'El enigma del cuervo' neix també de l’anunci dels últims dies d’un gran escriptor. S’obre com un relat. Al caire de la mort, Edgar Allan Poe va ser trobat en un banc de Baltimore. Les seves paraules semblaven pròpies del deliri. La pel·lícula ofereix una versió d’allò que podria haver passat els dies previs a la mort de Poe, que, encara avui, continua plena d’interrogants. Com el magnat Kane i el seu record de Rosebud, Poe pronuncià un nom: Reynolds. Amant de les històries d’intriga, amb la seva mort Poe va deixar les bases per a un nou conte de misteri.
En mans de James McTeigue ('V de Vendetta'), 'El enigma del cuervo' es queda a mig camí. John Cusack fa una composició de Poe entre el romanticisme i una paròdia similar a la de Robert Downey Jr. amb l’insigne Holmes. El registre de l’actor correspon al to del film, que triga a trobar el seu lloc. Per una banda intenta correspondre al coneixement que l’espectador pot tenir de l’obra de l’escriptor nord-americà; per l’altra, busca el Poe més romàntic a través d’una història d’amor –“rep aquest petó al front”, diu l’escriptor, com en un poema--, i, finalment, juga de la mateixa manera a la intriga gòtica i a la comèdia. Assoleix els millors moments quan ho deixa tot a favor de les narracions de Poe. El relat policíac d’'El enigma del cuervo' comença amb un assassinat que remet a 'Els crims del carrer Morgue'.
Més enllà de la insistència de McTeigue a posar-hi boira, el seu film destaca per una premissa de guió: la d’un assassí en sèrie que imita els diferents relats de Poe. La força estètica del film passa per les ombres: en els passos soterranis de Baltimore, el policia encarregat del cas persegueix l’assassí; perquè no el vegi, apaga el llum i inicia una persecució a les fosques.
'El enigma del cuervo' no és ni rodona ni exceŀlent. I no puc deixar de pensar en el que podria haver estat. Destaca per allò que suggereix: el pur plaer narratiu, el record de l’univers de Poe i la possibilitat de combinar el gènere amb una certa poètica. –Violeta Kovacsics.